RÍTMICA. KENOR
N2 Galeria presenta l’exposició Rítmica, de l’artista multidisciplinari Kenor. A més de ser reconegut internacionalment per la seva trajectòria en el street-art, Kenor ha exposat amb èxit el seu treball d’estudi en galeries i fires de França, Bèlgica, Itàlia i Estats Units.
L’abstracció geomètrica que caracteritza la seva obra és una reinterpretació visual de la música. En efecte, el procés creatiu comença usualment triant una cançó i interpretant-la. En aquesta ocasió ha estat present la música techno de Detroit, el seu ritme abstracte i futurista. A cada beat sembla correspondre-li un gest, un color. Les línies s’entrecreuen i se superposen unes sobre unes altres. De la mateixa manera que el compàs forma el color de la cançó, el conjunt de línies i els seus colors formen el ritme de l’obra. Així, s’associa una melodia o un canvi de ritme a cada conjunt de línies i colors. En paraules del propi artista, pretén incitar l’espectador a «sentir-se part d’un fragment sonor». Les obres que ens presenta són fragments sonors audibles per l’efecte sinestésic que provoquen els moviments i colors capturats.
Una de les peculiaritats d’aquesta exposició és que per primera vegada cobra protagonisme l’escultura per sobre del llenç. El treball escultòric actual de Kenor continua sent proper a les seves primeres instal·lacions en espais abandonats, quan emprava els materials residuals que quedaven després del desmantellament, principalment el ferro i la fusta. És destacable en aquest artista la coherència entre la seva obra de street-art i la seva obra d’estudi des dels seus començaments fins al dia d’avui. Els instruments, els materials i la càrrega conceptual de les seves obres en un i un altre vessant són els mateixos i segueixen una evolució paral·lela. El moviment directe i natural de les seves línies pintades amb spray al carrer és capturat en les teles amb una acció neta i expansiva. Abunda en la seva obra la fragmentació d’aquestes línies en trossos de color. En alguns casos sembla com si el contorn de les línies implosionase i, en uns altres, com si esquitxades externes contagiessin l’escena. En tots dos casos transmet una sensació de moviment i ritme, d’aquí el títol d’aquesta exposició, que ens indica, d’una banda, la base sobre la qual treballa les seves obres i, per un altre, la manera d’interpretar-les.
La seva intensa activitat “indoors” no li ha impedit seguir treballant a l’espai urbà entenent-ho sempre, no com un aparador per donar-se a conèixer, sinó com una exigència personal gairebé obsessiva d’interactuar amb l’espai, amb els transeünts i amb si mateix, a fi d’aconseguir una sensació de llibertat creativa que retroalimenta el seu treball d’estudi.
