VICTÒRIA RABAL. FUGA I CAPTURA

““Entre la força i la suavitat la mà troba i el cap respon. És una habilitat que no puc expressar amb paraules.” Zhuangzi

 

A partir d’aquesta cita del pensador xinès vaig trobar el fil conductor del treball que aquí s’exposa: entre la força i la suavitat, la fuga i la captura, la ment proposa, les mans troben i la matèria respon.

 

La matèria té un paper rellevant en aquest treball: paper i vidre, així com els elements: aigua, foc i aire.
La matèria és real, palpita i reacciona segons les seves pròpies lleis. Intento treballar des del respecte i la comprensió de la matèria, i preveure els seus moviments en espera de la seva resposta.

 

El treball artesà es basa en l’esforç i la constància, en el domini de les habilitats tècniques per obtenir un producte d’excel·lència; des del coneixement dels processos de fabricació del paper he volgut transgredir l’ortodòxia artesana i portar al límit les tensions que provoquen les fibres sotmeses a un fort treball de refí.

 

El paper aquí no és un suport sinó l’obra en si mateixa. No hi ha una representació, les esquerdes que dibuixa i conforma el propi material són la resposta al plec i la tensió que les meves mans han insinuat.
Esquerdes com a presència física i esquerdes com a metàfora. També escletxes per on fugir.

 

Fugida i captura també en un altre material: el vidre. A la mostra s’exposen peces de vidre bufat. Són vidres atrapats i/o sostinguts per malla d’acer. Una exploració en un món totalment contraposat al paper i l’aigua: el vidre i el foc. L’aire és l’element que els uneix, l’aire és determinant a l’hora de donar forma al vidre, també determinant en l’assecatge del paper.

 

Aquest treball no hauria estat possible sense l’ajut i la col·laboració d’en Ferran Collado i en Paco Mora en la realització de les peces de vidre; i al Museu Molí Paperer de Capellades, un espai de laboratori i inspiració, on he trobat la meva vocació.

 

Victòria Rabal Merola